Mariela Iglesias

Mariela Iglesias

Tinc 41 anys i dues ciutats: Buenos Aires i Barcelona. La distància entre elles no la visc com a frontera sinó com a pont. Vaig estudiar sociologia a la UBA i el món es va fer més gran. Vaig tenir classes, llibres i amics que m’acompanyen fins avui. Impartia sociologia a la facultat i a la presó i vaig saber que ensenyar em feia feliç. També treballava en polítiques universitàries i en un programa de la ciutat per a caps de la llar. Eren els difícils anys del menemismo. Després, l’Aliança, però no va anar bé. Vaig venir a Barcelona a fer un màster en polítiques i gestió de ciutats. Un any després va esclatar la crisi a Argentina i vaig anar a veure-ho d’a prop, feia mal. Aquí va aparèixer l’oportunitat de treballar i seguir aprenent.

Vaig coordinar el màster La Ciutat a la UB, el màster en polítiques socials i mediació comunitària al IGOP-UAB, vaig ensenyar a la Universitat de Vic, i encara ho faig a la UOC. A l’Institut de Govern i Polítiques Públiques vaig treballar sobre recerca aplicada en polítiques públiques, especialment en serveis socials i polítiques urbanes. Fa uns anys vaig cursar un màster en ciència política i vaig començar un doctorat en polítiques públiques i transformació social, m’interessen els canvis en els models de les ciutats. També em vaig apropar a altres formes d’investigar i actuar, i des de l’Observatori Metropolità de Barcelona, amb un grup de gent fantàstica, ens vam posar a repensar la ciutat a través de les experiències que la reprenen com un bé comú. I sí, també sóc feminista.

//

Tengo 41 años y dos ciudades: Buenos Aires y Barcelona. La distancia entre ellas no la vivo como frontera sino como puente. Estudié sociología en la UBA y el mundo se hizo más grande. Tuve clases, libros y amigos que me acompañan hasta hoy. Daba sociología en la facultad y en la cárcel y supe que enseñar me hacía feliz. También trabajaba en políticas universitarias y en un programa de la ciudad para jefas de hogar. Eran los difíciles años del menemismo. Luego, la Alianza, pero no fue bien. Vine a Barcelona a hacer un máster en políticas y gestión de ciudades. Al año, estalló la crisis en Argentina y fui a verlo de cerca, dolía. Aquí apareció la oportunidad de trabajar y seguir aprendiendo.

Coordiné el máster La Ciudad en la UB, el máster en políticas sociales y mediación comunitaria en el IGOP-UAB, enseñé en la Universitat de Vic, y aún lo hago en la UOC. En el Instituto de Gobierno y Políticas Públicas trabajé sobre investigación aplicada en políticas públicas, especialmente en servicios sociales y políticas urbanas. Hace unos años hice un máster en ciencia política y comencé un doctorado en políticas públicas y transformación social, me interesan los cambios en los modelos de las ciudades. También me acerqué a otras formas de investigar y actuar, y desde el Observatorio Metropolitano de Barcelona, con un grupo de gente fantástica, nos pusimos a repensar la ciudad a través de las experiencias que la retoman como un bien común. Y sí, también soy feminista.