Laia Gómez Facet

Laia Gomez facet

Fa prop de cinc anys vaig deixar enrere Vilanova i la Geltrú per venir a viure a Barcelona, on just començava a cursar Estudis Literaris a la UB. Ara, que estic a l’últim curs, ni em plantejo trobar feina de la meva vocació. Durant aquests anys? Precarietat, com per a la majoria de joves: viure a 4 barris diferents, 10 treballs temporals (de cambrera, de caixera…) i haver d’allargar la carrera per compatibilitzar els horaris de la facultat i la feina. En general, dificultats per pagar-me el dret a estudiar i arribar a final de mes.

Sembla que Barcelona no m’hagi acompanyat gaire, però també ha sigut on he aprés que aquests problemes tenen responsables i a plantar cara. Ja el meu primer any va coincidir amb el 15M, que va significar un punt i a part. En mesos vaig passar d’ocupar Plaça Catalunya a ocupar la facultat. Des de llavors he estat implicada al moviment estudiantil, també simpatitzo amb Revolta Global i estic en diàleg constant amb la resta de moviments socials de la ciutat. Tots aquests anys he intentat posar el meu granet de sorra per construir espais on impulsar l’auto-organització i la participació a la Universitat. Pensava que la meva estada aquí tenia data de caducitat: acabar els estudis i marxar a l’estranger a buscar feina. Però, després del terratrèmol que vivim m’estic convencent del contrari, quedar-me i seguir construint i participant amb la gent d’aquesta força de ruptura i canvi polític i social que és PODEM.

//

Hace aproximadamente cinco años dejé atrás Vilanova i la Geltrú para vivir en Barcelona, donde acababa de empezar a cursar Estudios Literarios en la UB. Ahora, que estoy en el último curso, ni me planteo encontrar trabajo de mi vocación. ¿Durante estos años? Precariedad, como para la mayoría de jóvenes: vivir en cuatro barrios distintos, 10 trabajos temporales (de camarera, cajera…) y verme en la obligación de alargar la carrera para compatibilizar los horarios de la facultad y el trabajo. En general, dificultades para pagarme el derecho a estudiar y llegar a fin de mes.

Parece que Barcelona no me haya acompañado mucho, pero también ha sido aquí donde he aprendido que los problemas tienen responsables y a hacerles frente. Mi primer año coincidió con el 15M, que significó un punto y aparte. En unos meses pasé de ocupar Plaza Catalunya a ocupar la facultad. Desde entonces participo en el movimiento estudiantil, también simpatizo con Revolta Global y mantengo un diálogo constante con los otros movimientos sociales de la ciudad. Todos estos años he intentado poner mi granito de arena en la construcción de espacios desde los que impulsar la autoorganización y la participación en la Universidad. Pensaba que mi tiempo aquí tenía fecha de caducidad: acabar los estudios y partir al extranjero en busca de trabajo. Pero después del terremoto que vivimos me estoy convenciendo de lo contrario, quedarme y seguir construyendo y participando con la gente en esta fuerza de ruptura y cambio político social que es PODEMOS.