(Lee esta entrada en castellano)
És Clar Que Podem: parlant des de i cap a la joventut
La descomposició del sistema polític espanyol s’ha accelerat. La corrupció, la caiguda del bipartidisme, la crisi econòmica que dura ja més de 6 anys, la crisi territorial, moltes són les proves que el règim, cristal·litzat a la Constitució de 1978, està totalment esgotat. Aquesta “crisi de règim” troba una traducció en la gent jove. En aquests últims anys se’ns està dient que hem de ser els emprenedors en un intent de responsabilitzar-nos de la manca d’expectatives i d’opcions de vida que ha portat a una part de la joventut de Catalunya a emigrar majoritàriament al centre d’Europa. Però són l’atur i la precarietat les característiques que millor defineixen les nostres condicions materials. I les defineixen des de fa dècades. La nostra situació s’ha agreujat a partir de l’any 2008, però els governs de PP i PSOE, amb mesures com les seves respectives Reformes Laborals, han legislat en contra dels nostres interessos des de fa molt més temps, fent de la precarietat i la temporalitat una política laboral per als joves.
La vida als barris més desafavorits de la ciutat continua agreujant-se. L’elevada taxa d’atur s’ha endut les poques oportunitats de les quals gaudim les joves. No tenir feina, a més de l’evident implicació econòmica, comporta no poder construir projectes propis de vida. Aquelles joves que treballen ho han de fer en sectors com el turisme -una de les obsessions de l’alcalde Trias i dels seus predecessors- on s’aprofiten de la nostra precarietat per tal que hi treballem per temporada, amb la inestabilitat vital que això ens comporta. Molts joves a més veuen com dia rere dia les seves famílies perden la seva feina, són desnonades, se’ls hi talla el subministrament dels serveis bàsics, a més de viure moltes d’elles amb les pensions de les àvies.
Als campus universitaris cada dia són menys les persones que hi accedeixen. La política de retallades i privatització de les universitats públiques, així com l’augment de les taxes universitàries expulsen avui a moltes joves de les aules. Aquelles que estudien ho fan cada curs amb més dificultats, matriculant menys crèdits i allargant així el seu pas per la Universitat. Als instituts les retallades en educació fa temps que són paleses i les dificultats dels joves amb menys recursos comencen a accentuar-se. Es trenca així amb la igualtat d’oportunitats de la gent més jove de la ciutat.
Hem de revertir la situació. Des de És Clar Que Podem-Claro que Podemos BCN apostem per polítiques juvenils que ens permetin construir projectes propis de vida garantint-nos una educació pública, i un treball i un habitatge dignes, que alhora facilitin la participació política de la joventut a Barcelona; construint espais de diàleg i interlocutant amb altres actors de la ciutat com el moviment estudiantil i associacions juvenils. Resseguint quines són les condicions en les quals ens movem a la nostra ciutat per buscar solucions entre tots i totes. Apel·lant als estudiants, als treballadors precaris, als migrants que estan a l’estranger amb la voluntat d’aconseguir un municipalisme que trobi solucions als problemes del jovent, parlant des de i cap a la joventut i que ens faci partícips de la Barcelona en la qual volem viure.
Hem de recuperar Barcelona per recuperar l’esperança!
És Clar Que Podem: hablando desde y a la juventud
La descomposición del sistema político español se ha acelerado. La corrupción, la caída del bipartidismo, la crisis económica que dura ya más de 6 años, la crisis territorial… son muchas las pruebas de que el régimen, cristalizado en la Constitución de 1978, está totalmente agotado. Esta “crisis de régimen” encuentra una traducción en la gente joven. En estos últimos años se nos está diciendo que tenemos que ser emprendedores en un intento de responsabilizarnos de la carencia de expectativas y de opciones de vida que ha llevado a una parte importante de la juventud de Cataluña a emigrar mayoritariamente al centro de Europa. Sin embargo, son el paro y la precariedad los elementos que mejor definen nuestras condiciones materiales. Y las definen desde hace décadas. Nuestra situación se ha agravado a partir del año 2008, pero los gobiernos de PP y PSOE, con medidas como sus respectivas Reformas Laborales, han legislado en contra de nuestros intereses desde hace mucho más tiempo, haciendo de la precariedad y la temporalidad una política laboral para los jóvenes.
La vida en los barrios más desfavorecidos de la ciudad continúa agravándose. La elevada tasa de paro se ha llevado las pocas oportunidades de las que disfrutamos las jóvenes. No tener trabajo, además de la evidente implicación económica, comporta no poder construir proyectos propios de vida. Aquellas jóvenes que trabajan lo tienen que hacer en sectores como el turismo -una de las obsesiones del alcalde Trias y de sus predecesores-, sector en el que se aprovechan de nuestra precariedad para que trabajemos por temporada, con la inestabilidad vital que esto nos comporta. Muchos jóvenes además ven cómo sus familias pierden puestos de trabajo, son desahuciadas, se los corta el suministro de los servicios básicos, por no mencionar a los mucho que viven de las pensiones de los abuelos y abuelas.
Cada día son menos las personas que acceden a los campus universitarios. La política de recortes y privatización de las universidades públicas, así como el aumento de las tasas universitarias, expulsa hoy a muchas jóvenes de las aulas. Las que estudian lo hacen cada curso con más dificultades, matriculándose con menos créditos y alargando así su paso por la Universidad. En los institutos los recortes en educación hace tiempo que son patentes y las dificultades de los jóvenes con menos recursos empieza a acentuarse. Se rompe así con la igualdad de oportunidades de la gente más joven de la ciudad.
Tenemos que revertir la situación. Desde És Clar Que Podem-Claro que Podemos BCN apostamos por políticas juveniles que nos permitan construir proyectos propios de vida garantizándonos una educación pública y un trabajo y una vivienda dignas. Que a la vez faciliten la participación política de la juventud en Barcelona; construyendo espacios de diálogo e interlocutando con otros actores de la ciudad como el movimiento estudiantil y las asociaciones juveniles. Estableciendo cuáles son las condiciones en las que nos desenvolvemos en nuestra ciudad para buscar soluciones entre todos y todas. Interpelando a los estudiantes, a los trabajadores precarios, a los migrantes que están en el extranjero con la voluntad de conseguir un municipalismo que encuentre soluciones a los problemas de la juventud, hablando desde y a la juventud y que nos haga partícipes de la Barcelona en la que queremos vivir.
¡Tenemos que recuperar Barcelona para recuperar la esperanza!
